La dieta ancestral: la gran fal·làcia nutricional de les xarxes
Li vam preguntar a Ariadna Subasic quin era el mite nutricional que més la preocupava de les xarxes socials. Sense dubtar ni un segon, va respondre: la dieta ancestral.
I va anar molt més lluny que dir "és un mite". Va explicar exactament per quines raons científiques és problemàtic, quines fal·làcies lògiques amaga, i per què és potencialment perillós quan el divulga gent sense formació.
Què diu la dieta ancestral?
El missatge central d'aquest corrent és: "els nostres avantpassats menjaven d'una certa manera, i per tant és la manera correcta de menjar." A partir d'aquí, es defensa eliminar cereals, llegums i productes processats, i tornar a una dieta basada en carn, peix, fruita i vegetals sense processar.
El problema, com explica Ariadna, no és necessàriament el que proposen menjar — és la justificació que fan servir per defensar-ho.
La fal·làcia naturalista
Fal·làcia #1
Fal·làcia naturalista: "Qualsevol cosa per ser natural és bona."
Exemple: "La dieta ancestral és millor perquè és natural i no té processats."
Afirmar que quelcom és bo pel simple fet de ser natural és una fal·làcia lògica. A la natura hi ha centenars de plantes, bolets i substàncies completament naturals que són tòxiques per als humans. El cicuta és natural. L'arseènic es troba a la natura. El verí de la serp també.
Natural no és sinònim de segur, i sintètic no és sinònim de perillós. Un conservant alimentari aprovat pot fer que un aliment sigui més segur que un equivalent "natural" que es deteriora ràpidament.
La fal·làcia d'apel·lació al passat
Fal·làcia #2
Apel·lació al passat: "Com que es feia en un passat, és millor."
Exemple: "Els humans del paleolític menjaven així, i per tant és la dieta òptima."
Ariadna ho posa en perspectiva d'una manera molt directa: si tot el que es feia en el passat és millor, llavors per què no tornem a l'esclavitud? Per què no tornem al canibalisme? Per què no acceptem una esperança de vida de 30 anys?
Fer algo en el passat no el fa òptim. Els humans del paleolític feien el que podien amb el que tenien per sobreviure — no perquè fos la millor dieta possible per arribar als 90 anys sense malalties cardiovasculars.
No hi ha una sola "dieta ancestral"
Un altre problema fonamental: no existeix una única dieta ancestral. Els inuits del Pol Nord basaven la seva alimentació gairebé exclusivament en greix i proteïna animal perquè no hi havia altra cosa. Algunes tribus africanes tenien dietes on el 60–70% de les calories venien dels carbohidrats.
"A on? Els inuits al Pol Nord que menjaven carn perquè és l'únic que hi havia, o tribus africanes que basaven la seva dieta en un 60–70% de carbohidrats?"
Cada grup humà s'adaptava a l'entorn que tenia. No hi havia una prescripció universal. Invocar "la dieta ancestral" com si fos una sola cosa és, a més de ser una fal·làcia, una simplificació que ignora la diversitat humana.
Per què la ciència actual és superior al que feien els nostres avantpassats
Avui dia tenim quelcom que els nostres avantpassats no tenien: el mètode científic. Podem fer assajos clínics controlats i aleatoritzats (randomized controlled trials), mesurar biomarcadors, comparar grups, establir causalitat i veure l'impacte real de dues dietes en la salut a llarg termini.
Podem saber, amb dades, quina dieta redueix el risc cardiovascular, quina millora la microbiota, quina està associada a menys casos de diabetis tipus 2. No cal imaginar-ho a partir del que menjaven els nostres avantpassats.
Llavors, és dolent menjar de manera "natural"?
No. Ariadna no diu que menjar aliments poc processats sigui dolent — al contrari. El que critica és la justificació que es fa servir. Pots defensar una dieta basada en aliments sencers, fruites, vegetals, llegums i proteïnes de qualitat sense necessitat de recórrer a cap fal·làcia. Les evidències científiques ja ho justifiquen per si soles.
El problema és quan un influencer sense formació demonitza els llegums perquè "no els menjaven en el paleolític", o quan algú elimina els cereals integrals (plens de fibra) basant-se en que "no són naturals". Aquí és quan el missatge passa de ser inofensiu a ser potencialment perjudicial.
Com distingir la bona divulgació nutricional de la mala?
Ariadna ofereix un criteri senzill: busca el "per què". Quan algú et recomana o et desaconsella un aliment, pregunta't si la raó que dona és:
- Basada en evidència: estudis, mecanismes fisiològics, dades.
- O basada en fal·làcies: "és natural", "els nostres avantpassats ho feien", "és tradicional".
La nutrició és una ciència complexa amb molts matisos. Desconfia de qui te la simplifica massa, en qualsevol sentit.
El Sentit de l'Èxit
Ep. 08 — Ariadna Subasic · Bioquímica & Fisiologia de la Nutrició